Observació-Vigilància

Es refereix a l’establiment d’un protocol de visites de control regulars establertes pel doctor. S’aplica en escoliosi menors asimptomàtiques amb baix risc de progressió.

La història natural de l’escoliosi no és del tot ben coneguda però en molts casos és benigna i es tracta en general d’una mínima desviació que no produeix cap problema. Un adult pot viure amb una escoliosi menor sense presentar cap símptoma ni alteració de la seva qualitat de vida. D’altra banda no es pot predir la qualitat de vida posteriorment a la vida adulta a partir de la situació clínica-radiològica en la infància o adolescència.

Un cop confirmada una escoliosi és primordial no crear una angoixa innecessària. Només una petita proporció d’elles mostra una tendència progressiva i pot acabar fent-se una escoliosi notable que requereixi tractament ortopèdic amb cotilla o en encara menys casos cirurgia.

L’escoliosi idiopàtica és un fenomen en dues fases, la fase d’inici i a partir d’aquí una segona fase d’estabilitat, de regressió espontània o de progressió espontània. Hi han escoliosis progressives i no progressives i això no depèn d’un augment puntual de l’angle de Cobb (és el valor primordial d’avaluació radiològica de la corba). En molts casos s’observen, a causa de múltiples factors, augments o disminucions lleugers de l’angle de Cobb, de forma espontània, sense que això signifiqui que la deformitat progressi o millori.

No posseïm en l’actualitat una forma segura i precisa de determinar individualment si una escoliosi serà progressiva o no, i degut a l’impacte que poden tenir els diferents tractament que han demostrat algun tipus de validesa en el control de l’evolució de la mateixa, aquests no es s’apliquen de forma generalitzada davant de qualsevol escoliosi detectada.

En general podem dir que és molt millor “no generar un problema ‘on’ no hi ha un problema ‘.

No hi ha una prevenció específica per a l’escoliosi, en altres paraules, no podem evitar que una escoliosi aparegui i en cas de ser progressiva deixi de tenir aquest estatus. Però, efectivament, en cas d’escoliosi progressiva tenim mitjans per prevenir la progressió cap a la gran escoliosi, alentir-la, estabilitzar-la o eventualment aconseguir en alguns casos una reducció parcial de la mateixa (aquest és el cas dels pacients als que anomenem ‘de bona resposta ‘). Aquesta bona resposta ve determinada per factors biològics i en aquest moment s’estan determinant algun d’aquests factors, pel que és possible que en un futur es pugui complementar el tractament de rehabilitació amb exercicis específics i cotilla amb algun tipus de medicació específica. Existeix alguna evidència científica sobre l’ús de Vitamina D en combinació amb la cotilla, per reduir de forma significativament el risc de fallada de tractament.

La millor opció en moltes ocasions és establir un protocol de vigilància i observació, basat en revisions periòdiques i amb un ús racional de les radiografies. Aquesta vigilància es complementa amb una pedagogia correcta pel que fa al que suposa viure amb una petita desviació de la columna.

Només en el cas d’observar una tendència progressiva certa, per canvis clínicament rellevants en l’exploració o en la radiografia, i per tant davant l’amenaça d’una escoliosi que pugui progressar i assolir l’estatus d’escoliosi d’indicació ortopèdica (cotilla), es recomana seguir un programa de rehabilitació mitjançant exercicis específics (PSSE) (veure seccions: exercicis específics, cotilla, cirurgia).

És important seguir una escalada terapèutica de menor a major impacte sobre la qualitat de vida. No només l’escoliosi pot produir una alteració significativa en la qualitat de vida sinó també els tractaments que han demostrat validesa d’acord a un nivell d’evidència menor o major. En altres paraules, el tractament per si mateix o els seus efectes indesitjats, col·laterals o complicacions (iatrogènia) poden afectar negativament la qualitat de vida de la persona, per aquest motiu s’han d’aplicar només quan és necessari i imprescindible d’acord a recomanacions internacionals. El doctor segueix un model d’acord a recomanacions de la SOSORT i la SRS. 

La base d’aquestes recomanacions és la prevenció de l’infra-tractament (no indicar tractament existint indicació clara per al mateix) i el sobre-tractament (tractar innecessàriament).

Òbviament, l’experiència clínica permet en ocasions puntuals anar més enllà d’aquestes recomanacions (el Dr. Rigo té una experiència clínica de més de 30 anys dedicat exclusivament als pacients amb escoliosi).

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies