Exercicis específics

Tal com reconeix la SOSORT, la fisioteràpia mitjançant exercicis específics d’escoliosi, genèricament així denominats (PSSE), són una part del programa de tractament integral de l’escoliosi.

Hi ha una tradició històrica sobre la pràctica d’exercicis específics per a l’escoliosi. En diversos períodes històrics el valor dels exercicis específics ha estat qüestionat o directament menyspreat, per l’absència d’evidència científica. Però el model de medicina basat en l’evidència és relativament modern i els exercicis han tingut un pes reconegut en el passat. L’evidència no és senzilla de produir, especialment quan es tracta d’un tractament que no té la indústria darrera, simplement poden existir interessos més aviat particulars i els particulars difícilment poden assumir les despeses que comporta tota investigació científica amb una metodologia correcta. Malgrat tot, en els últims 10 anys s’ha produït un canvi molt rellevant en aquest aspecte i avui dia es reconeix que els exercicis específics poden tenir un valor significatiu en el tractament de l’escoliosi.

Programes de rehabilitació mitjançant PSSE d’acord a BSPTS-Schroth

Tots els programes tenen un mateix objectiu:

1) Educatiu: s’expliquen uns conceptes anatòmics bàsics que permeten a cada pacient conèixer el seu patró individual d’escoliosi. Aprendre a viure de forma sana, positiva i proactiva, és una part important del programa.

2) Terapèutic: a través del concepte BSPTS-Schroth, el pacient aprendrà a adquirir una millor postura, a remodelar el cos i a activar la musculatura mantenint la correcció, per tant equilibrant la seva longitud, tensió i funció. Des de l’inici es treballa en la integració de la nova postura, per poder realitzar finalment els exercicis de manera independent, sense precisar contínuament les indicacions de la fisioterapeuta.

Els programes són variats i sempre adaptats al pacient.
Les sessions són individuals o en grup. Però el tractament en el grup és igualment individualitzat. Cada pacient necessita indicacions específiques per a una correcció individual. La teràpia en grup té uns beneficis derivats de la dinàmica de grup, important tant en adolescents com en adults, i permet economitzar el tractament. No obstant això no és apropiat per a tots els pacients. Els pacients amb escoliosi o cifosi dolorosa de l’adult, amb objectius terapèutics molt específics, precisen sessions individuals. Als pacients amb cifosi asimptomàtica o mínimament simptomàtica, a causa del menor nombre d’hores necessàries per a l’aprenentatge dels exercicis que els permet practicar després a casa, se’ls pot aconsellar també la teràpia individual, amb un nombre de sessions reduït.

De forma general podem descriure:

1) Programa regular per a pacients adolescents i adults joves asimptomàtics o mínimament simptomàtics.

S’inicia amb un nombre variable de 3 a 5 sessions individuals d’introducció d’hora i mitja o dues hores de durada, realitzades per alguna de les fisioterapeutes especialitzades de l’equip.

Es continua amb un nombre tancat de 25 a 27 sessions en grup (30 sessions en total comptant les individuals). Les sessions tenen una durada d’hora i mitja.

A partir de la sessió 15, encara que això és variable, la majoria de pacients poden iniciar un programa d’exercicis a casa, en combinació amb les sessions al centre. Les sessions al centre tenen una periodicitat també variable, a l’inici convé tenir les sessions més concentrades, per exemple de tres a dues sessions per setmana, en les primeres 4 setmanes. Posteriorment, es pot anar espaiant a dues o una per setmana i finalment a una cada dues setmanes.

Idealment s’haurien de practicar els exercicis a casa almenys 4 dies de 7 (30 minuts). Els exercicis són seleccionats per la fisioterapeuta. No és imprescindible un material especial, però pot ajudar tenir a casa una espatllera i algun altre element que la fisioterapeuta indicarà.
Finalitzat aquest període de tractament, és convenient passar una nova visita de control i pautar el programa d’exercicis per fer a casa, la major o menor necessitat de realitzar sessions de supervisió en el centre i les futures visites de seguiment.

Hi sessions de grup per a pacients adolescents i adults obertes a pacients ja entrenats. Aquestes sessions serveixen per revisar la realització dels exercicis i afinar al llarg del temps. Alguns pacients assisteixen a aquestes sessions al llarg d’anys, refermant un vincle terapeuta-pacient saludable.

2) Programes intensius

CURS INTENSIU DE JULIOL . Aquest programa té una tradició de 50 anys ininterromputs. És un curs de tractament en grup que dura 4 setmanes, de dilluns a divendres, en horari de 10:00 a 13:00 (60 hores en total). El curs és per a pacients adolescents i adults joves asimptomàtics o mínimament simptomàtics.
És un curs tancat amb tots els pacients assistint al mateix des de l’inici al final. Inclou una revisió final amb l’explicació del programa d’exercicis per a practicar després a casa i la pauta sobre futures revisions de seguiment.
Aquest curs està especialment indicat per a pacients de fora de Barcelona i normalment es divideix en dos grups, un en anglès i un altre en Català / Espanyol

CURS INTENSIU INDIVIDUAL . És un curs de dues setmanes de durada, amb sessions individuals distribuïdes al llarg de les dues setmanes, de dilluns a divendres, fins a un total de 20 hores.
Aquest curs està especialment indicat per a pacients de fora de Barcelona que necessiten tractament intensiu al llarg de l’any.
En qualsevol cas cal organitzar aquest curs amb antelació. S’ofereix tractament en Català, Espanyol i Anglès.

3) Programes individuals per a pacients amb requeriments especials.

Són programes individuals, especialment dissenyats per a pacients amb escoliosi o cifosi simptomàtiques. Alguns pacients poden posteriorment passar a teràpia de grup, segons la recomanació de la fisioterapeuta.

Bases Teòriques

La base teòrica dels exercicis específics és l’anomenat model del ‘cercle viciós’ descrit per IAF Stokes. Aquest model explica que independentment de quin sigui l’origen de la corba, quan aquesta supera un punt crític, es produeix una càrrega asimètrica sobre les vèrtebres i això condiciona un creixement asimètric i un augment de la deformitat de la vèrtebra, que al seu torn augmenta la corba i així de forma continuada entra en un cercle viciós que dura mentre hi hagi activitat de creixement. L’objectiu de la fisioteràpia específica és trencar aquest cercle mitjançant una educació i integració d’una postura més adequada que disminueixi la quantitat de càrrega asimètrica.

Escoles

Existeixen diverses escoles o mètodes de fisioteràpia específica per a la escoliosi, que compten amb el suport de la SOSORT (Tots agrupats sota el nom genèric de Physiotherapy Scoliosis Specific exercises – PSSE ).

Totes les escoles presenten uns elements comuns:
-Auto-correcció en 3D de la postura
-Estabilització mitjançant activació muscular en correcció
-Integració en les activitats de la vida diària i educació.

Una mica d’història

Entre aquestes escoles es troba l’escola de Barcelona, ​​creada per Elena Salvá, inspirada en l’escola Alemanya de Schroth. La fisioterapeuta alemanya K. Schroth va desenvolupar aquest mètode a Alemanya a partir de l’any 1921, basant-se en la seva pròpia experiència com a pacient amb escoliosi. La Sra. Schroth va tractar d’evitar els errors que ella va percebre de forma empírica, produïts per escoles predominants a la fi del segle XIX i inicis del Segle XX. Entre els principis exposats per la Sra. Schroth destaquen la necessitat d’una correcció postural 3D inicial, la millor possible incloent totes les corbes, la o les principals així com les de compensació. Aquesta correcció permetria, mitjançant el control dels volums corporals interns i mitjançant l’ús d’una tècnica respiratòria específica, remodelar el tronc, especialment a costa d’expandir les regions col·lapsades. Després d’això, es pot activar tota la musculatura troncal, però sempre mantenint íntegrament la postura i forma prèviament obtingudes. Aquesta tècnica va ser popularitzada a Alemanya per la filla de la Sra. Schroth, la Sra. Christa Lehnert-Schroth, també fisioterapeuta. En els anys 60 Elena Salvá es va formar amb elles i va introduir la tècnica a Barcelona.

Més tard, ja en els anys 80, es va produir una trobada de segona i tercera generació, els Drs. Rigo i Quera Salvà, van iniciar una col·laboració amb la clínica Schroth, dirigida llavors pel Dr. Weiss, i van iniciar un programa d’educació per a fisioterapeutes espanyols a l’any 1989, en relació al programa d’educació per a fisioterapeutes de llengua alemanya de la pròpia clínica Schroth. No obstant això, i després de dues dècades de col·laboració, aquesta es va trencar l’any 2008, per discrepàncies en l’evolució i principis de la tècnica i també per certs conflictes relacionats amb l’educació de fisioterapeutes a nivell internacional, cosa que havia iniciat el Dr. Rigo a USA i Israel a partir de l’any 2001.

En l’actualitat hi ha tres escoles amb tècniques i models significativament diferents encara que amb una arrel comuna, Schroth.

Aquestes són: l’escola alemanya de Bad Sobernheim, l’escola alemanya de Weiss i l’escola de Barcelona, ​​també anomenada BSPTS (Barcelona Scoliosis Physical Therapy School). La BSPTS compta avui en dia amb fisioterapeutes educats a Espanya i en països tan diversos com: Israel, EUA, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Àustria, Itàlia, Sèrbia, Croàcia, Romania, Rússia, Lituània, Bulgària, Eslovènia, Portugal, Grècia, Turquia, Xina, Taiwan, Corea del Sud, Índia, Sri Lanka, Filipines, Austràlia, Sud-àfrica, Brasil, Argentina, Emirats, Holanda, Suècia, Noruega, Regne Unit, Irlanda, i altres.

Cada fisioterapeuta, independent o treballant en diferents centres, és responsable del seu propi tractament, actitud i forma de tracte. Des del nostre centre no fem ni farem comentaris sobre les diferents branques del Schroth, ni sobre les diferents escoles recolzades per la SOSORT. Qualsevol d’aquestes escoles mereix el nostre respecte.

La nostra visió

El tractament i el seguiment de l’escoliosi és multidisciplinar i parlant de forma general és millor que es realitzi en el lloc de residència, abans que a llarga distància. La nostra infraestructura és ambulatòria i està pensada inicialment per a pacients locals, però en les dues últimes dècades ia causa de l’auge del Schroth, hem atès a pacients de diferents llocs, alguns llunyans. Amb l’extensió de la SOSORT i la major educació de fisioterapeutes especialitzats, les opcions de tractament en el lloc de residència han augmentat. Sempre recomanarem que les famílies siguin ateses per equips multidisciplinaris que segueixin les recomanacions i escoles de la SOSORT o especialistes del GEER (Nacional) o la SRS (Internacional).

L’ús d’exercicis específics per a l’escoliosi té com a objectius millorar el component postural, equilibrar la musculatura, secundàriament desequilibrada per la mateixa escoliosi i a través de tot això, millorar l’aspecte visual de l’asimetria de l’esquena i del cos en general. Es pot millorar el dolor quan estigui associat a l’escoliosi. El mal d’esquena és multifactorial i no sempre que una persona amb escoliosi pateix dolor, aquest està relacionat mecànicament de manera directa o indirecta amb l’escoliosi. A la població amb escoliosi el dolor pot tenir el mateix origen que en la població sense escoliosi. Mentre es pugui establir una relació mecànica específica entre dolor i escoliosi, els exercicis específics, bé practicats i sobretot practicats amb regularitat, poden millorar el dolor.

La qüestió de si els exercicis específics per a la escoliosi poden canviar la història natural de la mateixa, és a dir prevenir la progressió, en casos d’escoliosi progressives, no està confirmat per una evidència de nivell suficient. Existeix evidència científica que els exercicis específics produeixen efectes que els exercicis inespecífics no produeixen, per exemple, sobre l’angle de la corba i sobre aspectes concrets de la qualitat de vida. Pilates, Ioga i altres modalitats de treball corporal no poden considerar-se com teràpies específiques per a l’escoliosi.

Hi ha també evidència que suggereix que els exercicis específics podrien retardar l’ús d’una cotilla i que milloren els resultats de la mateixa, quan es fan servir en combinació. Això últim no ens permet afirmar que amb la pràctica d’exercicis específics per si sols, es pot evitar la progressió d’una escoliosi d’altra banda progressiva, especialment durant el període de màxim risc. Aquest període coincideix amb el pic de creixement i tot l’any posterior a la primera menstruació en les noies. No és tan fàcil d’establir l’esmentat període en nois.
Cal aclarir això perquè, tot i amb uns beneficis comprovats, les expectatives han de ser clares quan s’inicia un tractament d’aquest tipus. Tot funciona quan es tracta d’una escoliosi NO progressiva, però davant d’una escoliosi d’alt potencial progressiu, fins i tot el millor dels tractament i amb la millor de les evidència, pot fallar.

Els exercicis, en els adolescents amb indicació de tractament ortopèdic amb cotilla, són un complement i són recomanats per la SOSORT com a part del tractament. Quan s’han fet servir com a tractament inicial, prèviament a la indicació de la cotilla i l’escoliosi progressa fins arribar a aquesta indicació, llavors cal afegir la cotilla i continuar amb els exercicis. La progressió, en aquests casos, no ha pogut ser evitada pels exercicis, de fet la majoria d’escoliosi progressives arribaran tard o d’hora la indicació de cotilla, però els exercicis són importants per reduir si és possible el temps de tractament amb cotilla, endarrerint-lo , i més tard complementant.

Veure més en secció sobre cotilla.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies